Posicionamiento web y Alta en buscadores
: :  Hist˛ria

FREDERIC SOLER, PITARRA

Frederic Soler i Hubert va néixer al carrer Cremat Gran, del barri de La Ribera, el 9 d'octubre de 1839. El seu pare era fuster, i Frederic el començà a ajudar a la fusteria de ben petit, mentre a la vegada aprenía les primeres lletres. La seva mare va morir quan ell tenia només tres anys. Als nou anys, Frederic anà a viure amb l'oncle matern, Carles Hubert, propietari de la rellotgeria del carrer Escudellers, 80 (ara Avinyó 56, davant del carrer Gignàs).

'Per un casament' (1856) és la primera obra de Soler. Així s'inicia la seva brillant carrera com a autor teatral.
Amb 'Don Jaume el Conqueridor', sàtira implacable dels drames històrics amb un llenguatge vulgar i atrevit, assolí un gran èxit. A la mort del seu oncle, Soler s'encarregà de la rellotgería, on treballaven un rellotger francès i un dependent. Frederic Soler es comença a donar a conèixer amb un pseudònim que s'esdevindria molt popular, el de Pitarra.

A la rebotiga es va aplegar un grup d'escriptors i artistes, entre ells Anselm Clavé, que vivi al carrer Ample i com que li quedava molt aprop la rellotgeria, es passaven moltes hores junts comentant les notícies del dia. A la nit, tant Pitarra com Clavé aglutinaven el jovent. Clavé fundà els cors que porten el seu nom, i Pitarra, quan tancava la rellotgeria, juntament amb altres amics, representaven el teatre que ell mateix escrivia. En acabar feien un piscolabis, perquè en aquell temps era típic que les noies fossin invitades, però Pitarra, donant mostra, un cop més, del seu enginy, va crear unes frases que en el temps es feren populars arreu de Catalunya. "Paga que és gata" i "Tants caps, tants barrets".

Volia dir, amb això, que cadascú havia de pagar la part corresponent del total de la despesa feta. També José Zorrilla, gran amic seu, en les visites que feia a Barcelona, es quedava a la rellotgeria, i fins i tot durant els quatre anys que visqué a Barcelona, va fixar-hi la seva residència.

'L'esquella de la Torratxa' és l'obra amb que s'iniciaren el 24 de febrer de 1860 les representacions teatrals en llengua catalana. Fou la secció La Gata la que en el minúscul teatre Odeon del carrer de l'Hospital començà a donar sessions periòdiques d'obres teatrals de caire humorístic en llengua catalana com eren les 'gatades' i paròdies escrites en el català que ara es parla. Aquest fet, que a les hores no tingué gaire importància, ara, vist a distància, té un valor extraordinari, perquè assenyala el començament de l'art dramàtic català. El mateix any 1860 estrena també 'La botifarra de la llibertat' i 'Les píndoles de Holloway' o 'La pau d'Espanya', on satiritza la campanya menada a l'Àfrica per Prim i els voluntaris catalans. 'El castell dels tres dragons' (1865) és una paròdia característica de la seva primera etapa, formalment crítica, en la qual l'autor desmitifica la figura de l'heroi, es tracta d'una de les obres més personals de l'autor. A partir de l'estrena de 'Les joies de la Roser' (1866) es convertí en el màxim representant del teatre romàntic català.

El 3 d'octubre de 1867, amb tota solemnitat i amb assistència d'un públic selecte, s'inaugura el teatre Romea, del qual ell era l'empresari, amb l'estrena de l'obra 'La Rosa Blanca', de la qual era també l'autor. Entre els seus èxits més assenyalats cal remarcar 'Les heures del mas' (1869) i 'Làngel de la guarda' (1872). 'La dida' (1872) correspon a la seva segona etapa, i és una obra ambiciosa on l'autor tracta de reflectir la vida de la pagesia benestant.

'La creu de la masia' (1873), 'El ferrer de tall' (1874), etcétera. El 1885, fou un dels fundadors del Centre Català. Com a autor, la seva autoritat fou reconeguda per l'Academia Española, en atorgar-li el 1888 un premi pel seu drama 'Batalla de reines'. Com a poeta intentà d'ésser reconegut pels Jocs Florals. El 1872 guanyà la Flor Natural i el 1875 la Flor Natural i l'Engalatina i fou proclamat mestre en Gai Saber. Finalment, el 1882 fou cridat a presidir-los.

Pubicà diversos volums de poesies: 'Poesies catalanes' (1875), 'Nits de Lluna' (1886), si bé obtingué més difusió com a poeta satíric. Com a narrador, publicà un fulletó a 'La renaixença', l'any 1874, amb el títol de 'L'any 35'. El mateix any, la Biblioteca Catalana va editar-li un volum de narracions.

Quan l'any 1870 estrenà al teatre Romea 'Las francesillas' comtà amb l'assistència del rei Amadeu I. I també el rei Alfons XII, quan vingué a Barcelona el 2 de desembre de 1876, donant mostres del seu interès envers els autors catalans, visità Frederic Soler a la seva Rebotiga i a la nit assistí al teatre Romea, on es representava l'obra 'El ferrer de tall'.

El 1889 li començà a fallar el cor, degut al molt treball i, el desembre d'aquest any, decideix deixar la rellotgeria (la qual es converteix en un restaurant) i dedicar-se exclusivament al seu teatre Romea. Traslladà el seu domicili al carrer del Carme 64, on moriria el 4 de juliol de 1895.

El 1905 s'inaugurà en plena Rambla de Barcelona, la plaça del Teatre i el monument a Pitarra, fet per suscripció popular. Hi assistiren el Parlament català i totes les autoritats municipals.

Fou el dramaturg més ben dotat de la seva generació i les seves obres assentaren les bases del teatre català modern.

El primer de gener de 1890, l'antiga rellotgeria es converteix en restaurant Cisco. Traspassat en 1953, prent el nom de restaurant Sogas.

El mes de maig del 1987 és adquirit pels germans Jaume i Marc Roig, sota la direcció dels quals funciona actualment amb el nom recuperat de Restaurant Pitarra.

 

Carrer d'Avinyˇ, 56 BARCELONA 08002 Telf. 93 301 16 47 Fax. 93 301 85 62
www.restaurantpitarra.cat - info@restaurantpitarra.cat - Avís Legal